Tast vertical de vins al Bages: quatre copes per entendre el pas del temps dins del vi
El passat divendres 24 d’abril, el Centre Enoturístic del Pla de Bages, a Navàs, es va omplir de copes (exactament 4 per assistent), converses i aquella curiositat tranquil·la que apareix quan la gent ve amb ganes d’entendre què hi ha darrere d’un vi.
La proposta formava part dels actes dels 10 anys de Ladiferenta i ens convidava a fer una cosa que no es fa cada dia: tastar diferents anyades del seu únic vi blanc i veure, copa a copa, com el temps, la vinya, el clima i la mà del viticultor deixen empremta.
Servir el vi i explicar-lo, tot en un mateix gest.
Durant la nit vam tastar les anyades 2024, 2022, 2019 i 2016, la primera del projecte. I totes, per un motiu o altre, van sorprendre els assistents. Algunes per la seva frescor, altres per l’evolució, altres per aquella manera tan clara de demostrar que un vi no és mai una fotografia fixa.
El Martí i el Joan van anar explicant el projecte Ladiferenta des de dins: els inicis, les decisions, les intuïcions, les dificultats i també aquelles anècdotes que ajuden a entendre millor per què un vi acaba sent com és. Sense grans discursos, però amb molta veritat.
La nit també va tenir una part gastronòmica molt especial. Per omplir la panxa i acabar de fer rodona l’experiència, vam acompanyar el tast amb formatges de Cal Músic del Mujal —i aquí, el formatge no venia a despistar, sinó a sumar—, el projecte de la Lourdes i el Martí, que compagina la seva feina amb els projectes Ladiferenta i la formatgeria.
Tot plegat, a més, amb un punt en comú que ho feia encara més especial: dos projectes arrelats a Navàs, treballant des del territori i compartint manera de fer.
I no eren uns formatges qualsevol. La Lourdes va voler portar tres peces que feia només una setmana havien estat reconegudes al concurs de Millors Formatges Artesans de Catalunya 2026, dins la fira Lactium de Vic: el Tou de Mujal de vaca, el Tou de Mujal de cabra i El Ferrer, tots tres amb medalla d’or en les seves categories.
Aquesta combinació de vi, formatge, relat i proximitat va fer que la vetllada tingués una energia molt bonica. No era només un tast de vins, sinó una manera d’acostar-se a l’enoturisme al Bages des de la calma, la conversa i el contacte directe amb els productors locals.
Des de Slow Turisme vam tenir el plaer d’acompanyar Ladiferenta en l’organització i difusió d’aquesta activitat, dins una col·laboració molt activa que continuarà durant aquest 2026 amb noves experiències al Bages vinculades al vi, la cultura i el territori.
La pròxima parada amb Ladiferenta serà al juliol, amb el tast vertical del Cup de Pedra, aquesta vegada a tocar del mateix cup medieval, per entendre encara millor com neix aquest vi negre tan singular de la DO Pla de Bages.
Gràcies a totes les persones que vau venir, per escoltar, tastar, preguntar i compartir la nit amb aquesta actitud tan propera. Són aquests moments els que donen sentit a les activitats amb valor de territori.
I si compartiu fotos a Instagram, ens podeu etiquetar a @slow_turisme, @ladiferenta i @calmusicformatgeria@ajuntamentnavas perquè també puguem reviure la nit des de la vostra mirada.
Si voleu estar al dia de noves propostes d’enoturisme sostenible, tastos de vins, escapades de proximitat i activitats amb productors locals, us podeu unir a la nostra comunitat de WhatsApp: Unir-me a la comunitat de WhatsApp de Slow Turisme
Ens retrobem aviat, entre vinyes, cups medievals i històries que també es poden tastar.
Un matí de primavera per descobrir el vi, les històries i el ritme tranquil del territori
El matí del dissabte 18 d’abril, el Centre Enoturístic Pla de Bages de Navàs es va omplir d’una llum suau i d’aquella calma que convida a quedar-s’hi. Amb la gent arribant a poc a poc i amb ganes de descobrir què amagava aquest tast dins la Fira de Primavera de Navàs.
Va ser una proposta d’enoturisme senzilla però amb molt sentit: tastar vins, conèixer persones i entendre el territori des de dins. Com ens agrada fer les experiències al Bages.
En Marc, de JAIA Viticultors, va començar a explicar la seva història, i de seguida es va notar que no era un relat qualsevol. Un electricista que, gairebé per casualitat, entra al món de la vinya… i acaba fent-ne el seu projecte de vida.
Però si hi va haver un moment que va captivar el grup, va ser quan va aparèixer la història del Bombó. El seu cavall. La manera com en parlava, com explicava que l’ajuda a treballar la vinya, va fer que tothom connectés amb una altra manera d’entendre el camp. La gent va quedar encantada amb aquesta història, amb aquesta manera de fer que va molt més enllà del vi.
A partir d’aquí, el tast va agafar forma. Vam començar amb un tast comparatiu del JAIA blanc i després el JAIA negre, amb dues anyades: 2024 i 2025. Una proposta que convidava a opinar, a comparar, a comentar… quin ens agradava més? Les converses van sortir soles, amb opinions diferents i somriures compartits.
El vi va anar acompanyat de producte del territori. El formatge curat de cabra d’El Casalot de Camps, elaborat per la Rosa, una jove ramadera amb una energia i una il·lusió que es transmet en cada peça. I també els embotits de Cal Fusteret, amb la seva llonganissa de porc ecològic i el bull blanc, que van arrodonir el tast amb aquell punt de proximitat que tant ens agrada.
Tot plegat dins d’un espai com el Centre Enoturístic Pla de Bages, que ajuda a entendre d’on venim i per què el vi té aquest pes al territori. Una manera clara i directa de connectar amb la DO Pla de Bages sense necessitat de grans discursos.
Un matí d’aquells que passen sense adonar-te’n, però que et deixen amb ganes de repetir.
Podeu veure totes les imatges de l’experiència aquí: Galeria de fotos
Gràcies a totes les persones que vau venir, al Marc de JAIA Viticultors, a El Casalot de Camps i a Cal Fusteret per fer-ho possible.
Recentment, 3Cat ha posat el focus en una realitat que massa sovint queda al marge: per a moltes persones, accedir a un parc natural encara no és fàcil. La peça mostra com, gràcies a cadires especials tot terreny, espais com el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac poden ser una mica més accessibles.
Al Bages, aquesta mirada pren forma en una proposta molt especial: una sortida accessible amb cadira Joëlette a les tines de la Vall del Flequer, amb un recorregut pensat per a persones amb mobilitat reduïda i un tast de vins DO Pla de Bages i productes locals.
Sortida accessible a la Vall del Flequer amb cadira Joëlette | Consell Comarcal del Bages
En aquesta experiència, des de Slow Turisme ens vam encarregar del guiatge, de la ruta i del tast, adaptant-nos en tot moment a la situació, al ritme i a les necessitats de cada persona. Per a nosaltres, fer accessible el territori vol dir això: no només arribar-hi, sinó poder-lo viure de veritat, amb calma, comoditat i sentit.
Des de l’inici, a Slow Turisme sempre hem apostat per les experiències accessibles. En totes les nostres activitats indiquem si són o no accessibles i, sempre que cal, ens adaptem a les necessitats de cadascú. Per això ens va fer molta il·lusió que comptessin amb nosaltres per gestionar aquesta activitat. La nostra experiència amb persones amb mobilitat reduïda ens fa viure aquestes propostes des de la proximitat, l’escolta i l’adaptació constant.
Sortida accessible a la Vall del Flequer amb cadira Joëlette | Consell Comarcal del Bages
Aquest servei forma part de l’oferta d’accessibilitat de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i, al Bages, es gestiona a través de la Casa Nova de l’Obac.
Fer accessible la Vall del Flequer és obrir el territori a tothom. És fer possible que més persones puguin descobrir les tines, la pedra seca, el paisatge i la història del Bages sense quedar-ne al marge. Perquè la natura, el patrimoni i el vi s’han de poder compartir.
Aquesta acció s’emmarca en l’aposta conjunta de Bages Turisme, el Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central i la Ruta del Vi DO Pla de Bages per avançar cap a un turisme més inclusiu i més humà.
Adjuntem també l’enllaç al clip de 3Cat per poder-lo visualitzar:
Un vespre per baixar el ritme i deixar-se sorprendre
El divendres 27 de març, a les set del vespre, ens vam trobar a la Muntanya de Sal de Cardona per viure una d’aquelles experiències que no passen sovint. A fora quedava el dia, les presses i el soroll. A dins, la temperatura constant, la llum filtrada entre les formes de sal i el so de les gotes caient de les estalactites ens feien entrar, a poc a poc, en un altre ritme.
Només començar, caminar per aquell espai ja imposava respecte. La muntanya té alguna cosa especial: els seus 120 metres visibles són només la punta d’un enorme diapir de gairebé dos quilòmetres de profunditat. Nosaltres, però, érem a 86 metres sota terra, dins aquest món que no es veu des de fora.
No cal explicar-ho massa: s’ha de viure. Les parets, les vetes de sal, la humitat, el silenci… tot ajudava a entendre que no érem en un lloc qualsevol. I mentre avançàvem, anàvem descobrint també la història d’aquest espai únic i la relació profunda de Cardona amb la sal al llarg dels segles.
Abans d’arribar al tast, hi va haver un d’aquells moments que fan canviar la mirada. A la sala coral, un petit joc amb la sal i la copa va fer canviar completament la percepció del vi. Una descoberta molt clara: la sal no només acompanya, també transforma. I a partir d’aquí, el tast ja no es viu igual.
Després vam entrar a la Capella Sixtina de la muntanya, l’espai on va tenir lloc el tast. Allà vam compartir vins del Celler Exibis, un projecte molt vinculat al territori i a la DO Pla de Bages. Aquesta vegada sí que vam poder tastar La Valentina, el seu blanc, i a més vam ser dels primers privilegiats a provar la nova anyada. Un d’aquells moments que fan especial l’experiència: vi acabat de sortir i la sensació que no trigarà gaire a tornar-se a esgotar.
Després van arribar Les Tines i La Rasa. Cada vi es va anar descobrint amb calma, sense presses i sense tecnicismes. Això és el que busquem amb les nostres experiències d’enoturisme al Bages: que tothom s’hi senti còmode, que entengui el que té a la copa i que en gaudeixi de veritat.
El maridatge va tenir molt de territori i molts noms propis. Els formatges de La Cabreria, del Marc i la Carla, van sorprendre molt: el Guinyola, blau dolç, i el Formatge de la Fulla, amb més cos. Darrere, un projecte coherent, amb ramat i producció pròpia on la seva llet ha estat la clau de molts premis.
També hi vam trobar els embotits ecològics de Cal Fusteret, amb en Genís, l’oli Corbella d’Olis Migjorn, varietat autòctona del Bages, i el pa de l’obrador Fet de Farina, elaborat amb massa mare, farines ancestrals i llargues fermentacions. Producte real, de proximitat, que és el que dona sentit a tot plegat.
Per tancar, una xocolata amb oli d’oliva verge extra, amb ingredients ecològics de Migjorn. Un final diferent, que va acabar de sorprendre.
Durant tota la vetllada hi havia una sensació molt clara: la gent estava bé. Sense presses, sense distraccions. Desconnectant del món exterior durant unes hores sota terra i connectant amb l’espai, amb el producte i amb els altres.
Aquest és el tipus d’experiències d’enoturisme que construïm des de Slow Turisme: moments que no només es recorden pel que es tasta, sinó per com es viuen. Posant en valor el Bages, la DO Pla de Bages i la gent que hi ha darrere.
Una d’aquelles activitats que comencen amb curiositat i acaben amb ganes de repetir
El passat dijous 19 de març ens vam trobar al Centre Enoturístic Pla de Bages de Navàs, amb aquella sensació que passarien coses maques. Copes a taula, ampolles a punt i ganes de començar. Per nosaltres també era un dia especial: era la primera vegada que fèiem un maridatge amb steak tàrtars i també el primer tast amb el Joan del Celler Sanmartí com a protagonista.
La nit va arrencar amb un debat tan senzill com divertit: què és exactament un steak tàrtar? I sobretot… un tàrtar de salmó hi entra o no hi entra? La conversa va fer riure tothom des del primer moment, i al final la resposta la vam donar a taula: sí, l’hi vam incloure, i ben inclòs.
L’Agustí de Cal Fusteret ens va presentar els tàrtars amb aquella manera de fer que barreja ofici i bon humor. Ens va explicar alguns ingredients, però no tots. Alguns, va dir, millor que continuessin sent secret… perquè si no ens ho explicava tot i després ens hauria de matar. Dit així, amb aquell punt de pel·lícula i somriure còmplice, la sala ja es va posar del tot dins del joc.
El primer tast va ser el tàrtar de salmó, fresc i fi, maridat amb el Saltamarges blanc 2021, un macabeu jove molt net i directe, amb aquella frescor que acompanya sense molestar i que et deixa la boca preparada per seguir. Va ser una entrada elegant i sorprenent, d’aquelles que fan callar uns segons perquè tothom vol acabar d’entendre què acaba de passar.
Tot seguit va arribar el primer steak tàrtar de vedella, més suau, delicat i amb una pista amagada que va costar d’endevinar: la poma. Aquell punt discret li donava frescor i el feia diferent. El vam maridar amb el Saltamarges negre, una garnatxa amable però amb caràcter, amb fruita vermella i aquell toc una mica més profund que acompanya molt bé sense tapar el plat
Per acabar, va arribar el tàrtar més intens de la nit. Més profund, amb més caràcter i pensat per aguantar un vi amb més cos. I aquí va entrar el1018, un vi que ja des de l’olor t’avisa que passarà alguna cosa. Garnatxa i sumoll que juguen junts: una aporta volum i calidesa, l’altra tensió i frescor. A la boca és d’aquells vins que omplen però no pesen, amb fruita madura, un punt mineral i aquell equilibri que et fa tornar-hi una altra vegada.
En Joan Sanmartí explicant els seus vins durant el tast al Centre Enoturístic Pla de Bages | Slow Turisme
Mentrestant, el Joan Sanmartí ens anava explicant el seu projecte amb aquella calma que s’agraeix. Sense discursos forçats, parlant del celler, de la feina a la vinya i dels seus vins de la DO Pla de Bages des de l’experiència real. Va ser bonic veure com el grup l’escoltava, preguntava i s’hi connectava. Quan qui t’explica el vi és qui el treballa, tot pren un altre sentit.
Fer-ho al Centre Enoturístic Pla de Bages també hi va jugar a favor. Estar envoltats de la història del vi al Bages, amb aquell espai que ja et situa i et recorda d’on venim, va donar encara més força a la proposta. No era només un tast. Era una manera de viure l’enoturisme des d’un lloc proper, compartit i sense presses.
Aquesta primera prova ens confirma que anem per bon camí. Ha estat una d’aquelles experiències que segur que repetirem i que també millorarem, perquè això també forma part de la filosofia Slow Turisme: fer, escoltar, ajustar i tornar-hi. Sense córrer, però amb ganes.
Gràcies a totes les persones que vau venir, al Joan del Celler Sanmartí, a l’Agustí de Cal Fusteret i a tothom qui va fer possible aquesta nit tan especial.
I si comparteixes fotos o records de la vetllada, ens farà il·lusió que ens etiquetis a @slow_turisme, @celler_sanmarti, @cal_fusteret i @ajuntamentnavas.
Ja pensem en una pròxima edició. I vist com va anar aquesta primera, tenim la sensació que encara ens donarà moltes alegries.
No cada dia tens l’oportunitat d’explicar la història d’un territori davant d’algunes de les professionals més influents del món de la gastronomia.
Aquest any, la Diputació de Barcelona i l’Agència Catatana de Turisme van confiar en nosaltres per conduir una experiència molt especial dins del programa del Parabere Forum, un dels congressos gastronòmics internacionals més rellevants dedicat a donar visibilitat al talent femení en la gastronomia, la recerca i la cultura alimentària.
La proposta era clara: portar fins a Barcelona una part de la història i del paisatge de Cardona a través d’una experiència sensorial. Així va néixer aquest Tast de la Sal, una activitat que desenvolupem conjuntament amb la Fundació Cardona Històrica per donar a conèixer la sal de Cardona i els productors del territori.
El tast de la sal de Cardona amb professionals de la gastronomia participants al Parabere Forum dins l’Oficina de Turisme de Cardona
Una muntanya que abans era un mar
Tot comença amb una història sorprenent: la de la Muntanya de Sal de Cardona, formada fa milions d’anys quan un antic mar interior es va evaporar i va deixar al descobert una de les formacions de sal més singulars d’Europa.
Durant més de 6.000 anys, la sal s’ha extret d’aquest lloc. Un mineral que no només ha condimentat aliments, sinó que ha determinat rutes comercials, economies i formes de vida.
La sal ha estat poder, conservació, comerç i cultura. I també ha estat present, de manera silenciosa, a les cuines de totes les èpoques.
La sal de Cardona, protagonista d’una experiència sensorial que connecta història i gastronomia.
Un viatge per la història a través del gust
La proposta del tast no era només degustar sal, sinó entendre com aquest mineral ha influït en la gastronomia al llarg de la història.
A través de petites degustacions i combinacions senzilles, les participants van poder experimentar com la sal transforma els aliments i també el vi. Durant l’experiència es van tastar diferents productes del territori, com fuet de @cal_fusteret i un formatge de vaca curat elaborat amb la pròpia sal de Cardona de @calmusicformatgeria, que ajudaven a entendre com aquest mineral ha estat clau en la conservació i en la identitat de la nostra gastronomia.
Una gota de cítric amb sal per descobrir com realça els sabors.
Anxova amb vi blanc per entendre l’equilibri entre salinitat i frescor.
Productes del territori que connecten gastronomia, història i paisatge.
La sorpresa per a moltes participants va ser descobrir que la sal no només sala: revela sabors, equilibra i transforma.
Explicació del fuet durant el tast gastronòmic de la sal de Cardona
Cardona explicada a professionals de tot el món
El Parabere Forum reuneix cada any cuineres, investigadores, periodistes i professionals del sector gastronòmic d’arreu del món. Compartir amb elles la història de la sal de Cardona va ser també una manera de posar en valor el patrimoni i els productes del nostre territori.
La resposta de les participants va ser entusiasta. Moltes van descobrir per primera vegada la relació entre la sal, la conservació dels aliments i l’evolució de la gastronomia mediterrània.
Participar en el Parabere Forum ha estat també una gran experiència per a nosaltres com a projecte. Vam tenir l’oportunitat d’assistir a la jornada del dilluns al Paranimf de la Universitat de Barcelona, un espai espectacular on es van reunir professionals de la gastronomia, la recerca i la cultura alimentària d’arreu del món.
Durant el dia es van compartir ponències i converses amb algunes de les veus més interessants del panorama gastronòmic internacional. Per a nosaltres va ser especialment enriquidor poder escoltar i aprendre de tantes mirades diferents dins del món de la gastronomia.
La jornada va acabar amb un sopar molt especial a les Drassanes de Barcelona, en un ambient únic que va reunir totes les participants del fòrum en una celebració de la gastronomia, el territori i les persones que hi treballen.
Gràcies per fer-ho possible
Volem agrair especialment a Maria Canabal, presidenta del Parabere Forum, la feina extraordinària que fa impulsant aquest projecte i la confiança d’haver-nos convidat a formar part d’aquesta edició.
També a la Diputació de Barcelona, l’Agència Catatana de Turisme i la Fundació Cardona Històrica per fer possible que la història de la sal de Cardona continuï viatjant i arribant a noves mirades.
Des de Slow Turisme creiem que els productes del territori s’entenen millor quan es poden tocar, tastar i explicar en el mateix lloc on han nascut. I experiències com aquesta ens recorden que, quan el territori s’explica amb autenticitat, el relat pot arribar molt més lluny del que imaginem.
The story of Cardona salt arrives at the Parabere Forum
It is not every day that you have the opportunity to share the story of a territory with some of the most influential professionals in the world of gastronomy.
This year, the Diputació de Barcelona and AgCatTurisme entrusted us with leading a very special experience as part of the programme of the Parabere Forum, one of the most relevant international gastronomy forums devoted to highlighting female talent in gastronomy, research and food culture.
The idea was simple: to bring part of Cardona’s history and landscape to Barcelona through a sensory experience. This is how our Salt Tasting was born, an activity developed together with the Fundació Cardona Històrica to promote Cardona salt and the producers of the area.
Parabere Forum participants discovering Cardona salt during a tasting experience
A mountain that was once a sea
The story begins with the Cardona Salt Mountain, formed millions of years ago when an inland sea evaporated and left behind one of the most unique salt formations in Europe.
For more than 6,000 years, salt has been extracted from this place. A mineral that has not only seasoned food, but also shaped trade routes, economies and ways of life.
Salt has meant power, preservation, trade and culture. And it has quietly been present in the kitchens of every era.
Cardona salt crystals during the tasting
A journey through history through taste
The tasting was not only about sampling salt, but about understanding how this mineral has influenced gastronomy throughout history.
Through small tastings and simple pairings, participants experienced how salt transforms food and wine. During the experience they tasted local products such as fuet (@cal_fusteret ) and a cured cow’s milk cheese made using Cardona salt, (@calmusicformatgeria) helping them understand how this mineral has played a key role in food preservation and in the identity of local gastronomy.
A drop of citrus with salt to discover how it enhances flavours.
An anchovy with white wine to understand the balance between salinity and freshness.
Local products connecting gastronomy, history and landscape.
For many participants, the surprise was discovering that salt does not simply make food salty: it reveals flavours, balances and transforms.
Moment of the tasting with wines and local products
Sharing Cardona with professionals from around the world
The Parabere Forum gathers chefs, researchers, journalists and gastronomy professionals from all over the world. Sharing the story of Cardona salt with them was also a way of showcasing the heritage and products of our territory.
The response from the participants was enthusiastic, and many of them discovered for the first time the relationship between salt, food preservation and the evolution of Mediterranean gastronomy.
Taking part in the Parabere Forum was also a remarkable experience for us. We had the opportunity to attend Monday’s programme at the Paranimf of the University of Barcelona, a spectacular venue where professionals from gastronomy, research and food culture from around the world came together.
Throughout the day, talks and conversations brought together different perspectives on food culture, heritage and sustainability.
The day ended with a special dinner at the Drassanes of Barcelona, where participants gathered in a unique setting to celebrate gastronomy, territory and the people behind it.
Thank you for making it possible
We would especially like to thank Maria Canabal, President of the Parabere Forum, for the extraordinary work she does leading this project and for inviting us to be part of this edition.
We also thank the Diputació de Barcelona, AgCatTurisme and the Fundació Cardona Històrica for making it possible for the story of Cardona salt to continue travelling and reaching new audiences.
At Slow Turisme, we believe that local products are best understood when they can be touched, tasted and explained in the very place where they are born. Experiences like this remind us that when a territory is told with authenticity, its story can travel much further than we imagine.
Una tarda tranquil·la, de taula compartida i descobertes petites
Dijous 26 de febrer, a la sala de tastos del Collbaix Celler el Molí (DO Pla de Bages), tot estava a punt. Les copes alineades, els papers en blanc, els bolígrafs esperant. Aquell moment breu abans de començar, quan encara no s’ha escrit res i ja intueixes que passarà alguna cosa especial.
La Rosa Porquet (Grafoconsciència) va conduir la part de grafologia amb un estil clar i proper, d’aquells que enganxen perquè no van de lluir, sinó d’ajudar-te a mirar-te. I en Josep Maria, des del Collbaix, va fer el fil amb els vins: el territori a la copa, i el caràcter a la lletra.
La primera escena va ser molt senzilla i molt reveladora: persones concentrades, traçant lletres amb la mateixa atenció amb què després acostes el nas a una copa. I, de mica en mica, aquella pregunta que plana a l’ambient: “Això que escric… també es nota en el que trio quan tasto?”
Vam començar amb El Sagal Rosat, fresc i amable, perfecte per trencar el gel i obrir conversa. Després va arribar el RAW Mandó, un vi que té aquest punt més seriós i personal, que et fa parar i escoltar. I per tancar, el Singular blanc, el primer vi de finca del celler, amb el plus d’haver estat reconegut com a Vi de Finca Qualificada, una distinció molt exclusiva: el màxim segell dins d’una DO a Catalunya, reservat a vins lligats a una finca concreta i amb una identitat pròpia molt acreditada.
El tast va venir acompanyat d’un maridatge que feia goig: el pa El Pau de l’obrador Fet de Farina, Pa treballat amb massa mare i 230h de fermentació. Això fa que baixi l’índex glucèmic dels sucres presents en el blat i que encara es degradi més pel poc gluten que porta, fet amb blat antic apte per intolerants al gluten i farina molta a la pedra, ecològica i de km0.
L’oli d’arbequina elaborat al molí del propi celler, i els embotits del Genís de Cal Fusteret (Sant Fruitós de Bages), d’aquells que no necessiten presentació quan passen per la taula.
I els formatges van ser un capítol a part. El Tou d’ovella de la Formatgeria Cal Músic, recentment guardonat al Lactium 2025, i el Ferrer, on va obtenir el primer premi en la categoria de millor formatge de vaca curat d’Espanya del 2022 i l premi al Millor Formatge Català Lactium 2022. A cada mos, aquella sensació de “és d’aquí” sense haver-ho d’explicar gaire.
El més bonic va ser l’ambient del grup: mirades còmplices, somriures discrets i moments d’aquells en què algú diu “no m’ho esperava” perquè el vi que l’ha emocionat coincideix, justament, amb la seva manera d’escriure. Sense fer teatre, però amb una sorpresa real.
Si et vas perdre aquesta experiència d’enoturisme al Bages, aquí tens la galeria de fotos per posar-te dins la sala: clica per veure les imatges.
Gràcies de veritat al Collbaix Celler el Molí, a la Rosa Porquet i a totes les persones que vau venir i vau fer que la tarda tingués aquest ritme tan agradable.
I si penges fotos, etiqueta’ns a Instagram: @slow_turisme, @collbaix i @grafoconsciencia_rosaporquet (i també @calmusicformatgeria @fetdefarina @cal_fusteret).
Un matí d’hivern per aprendre, tastar i compartir sense presses
El passat 7 de febrer, a Artés, el fred era viu però agradable. D’aquells matins clars en què la vinya sembla aturada però, si t’hi fixes, hi passen moltes coses. Ens vam trobar al Celler Cooperatiu d’Artés – Artium per començar una de les experiències d’enoturisme que més connecten amb el territori: caminar, entendre i després seure a taula.
Durant la passejada, vam descobrir la pedra seca amb una barraca on la gent va xalar amb la seva arquitectura, però això no va ser tot, mes endavant vam descobrir una barraca amagada sota una gran pedra que feia de bauma. Allà es veien els forats dels suports d’una antiga premsa de vi.
Qui volia anava fent fotos amb càmera o mòbil per guardar el record d’un paisatge d’hivern que, de prop, té molt més caràcter del que sembla. Experiències així enganxen perquè són reals i accessibles: cadascú ho viu a la seva manera on el paisatge cada dia és diferent.
Més endavant ens vam trobar amb el Jesús que amb les tisores a la mà, ens va explicar les feines d’aquesta època i ens va fer una demostració que va sorprendre tothom. Cada tall té un sentit, cada cep rep una atenció concreta. Vam descobrir la complexitat i l’atenció que rep cada cep a la vinya abans que arribi la nova temporada. De cop, el vi ja no era només una copa: era una suma de cura i decisions que es prenen fins arribar al celler, com ben cert es diu, el vi neix a la vinya.
El moment central va arribar amb l’esmorzar de forquilla a la mateixa vinya d’on surt un dels vins que tastaríem. El cap i pota del Genís va tornar a triomfar —plats ben nets—, acompanyat de la llonganissa i el bull blanc ecològic de Cal Fusteret. El pa de l’obrador Fet de Farina, amb l’oli de la varietat corbella del productor Olis Migjorn i la sal de la Muntanya de Cardona, va acabar d’arrodonir l’esmorzar.
I els vins, protagonistes de la jornada on vam tastar els vins del Celler Cooperatiu d’Artés – Artium, celler de la DO Pla de Bages: el Picapoll jove, fresc i directe, i el Camerlets, amb més estructura i caràcter. Tastats després d’haver vist la vinya i la poda, tot tenia una altra dimensió. El paisatge entrava dins la copa.
El matí es va tancar al wine bar del celler, fent el vermut i comentant la jugada. Riallades, preguntes, connexions noves. Compartir, descobrir i gaudir sense presses: aquesta és la filosofia Slow que dona sentit a aquestes experiències al Bages.
Si vols reviure el matí, aquí tens la galeria de fotos: veure la galeria.
Gràcies a Artium, a en Jesús i als productors que ho fan possible. Si hi vas ser, ens ajudes molt deixant una ressenya aquí:deixa la teva ressenya.
L’olor del vi acabat d’obrir, el murmuri contingut abans de començar i una sala plena d’expectativa. El divendres 6 de febrer, al Restaurant Agustí Pastisser de Navarcles, vam viure una d’aquelles experiències d’enoturisme al Bages que deixen empremta. El primer acte dels 10 anys de Ladiferenta va exhaurir les places en menys de quatre dies. Ja feia intuir que seria una nit especial.
Una nit per entendre com el temps transforma un mateix vi
Des del primer moment, al restaurant Agustí Pastisser ens vam sentir com a casa. L’equip i el xef Xavier Benito van convertir el restaurant en un espai de celebració íntima, cuidada, sense presses. No era només un sopar maridat: era una manera d’honorar el vi des del plat.
La primera copa va marcar el to. Silenci. Mirades atentes.El Martí Just i el Joan Fernández explicaven amb calma l’origen d’aquest brisat en àmfora, elaborat a la DO Pla de Bages amb varietats de vinyes centenàries. Cada anyada tenia veu pròpia, i això es notava des del primer glop.
El joc del tast vertical és precisament aquest: descobrir com un mateix vi evoluciona segons l’any, el clima i les decisions a la vinya. Comparar copes, tornar enrere, avançar. Riure quan una anyada sorprèn més del que esperaves. Aquesta és la màgia de les experiències compartides.
La cuina va parlar el mateix llenguatge que el vi.
Croqueta d’ànec a la taronja per obrir boca. Fonoll encurtit amb salsa beurre blanc de musclos i caviar d’arengada. I el llobarro amb celeri i salsa del mateix brisat: una demostració clara que el xef havia integrat el vi homenatjat dins del plat, portant-lo de l’ampolla a la cuina amb naturalitat i respecte.
L’arròs d’entrecot a la brasa amb carxofes i romaní va connectar directament amb el paisatge. El romaní, present com un record balsàmic del vi que tastàvem, ens transportava a les vinyes envoltades de farigola i herbes aromàtiques del nord del Bages. Tot tenia sentit.
I per acabar, el pecat del Bages: un pastís de formatge cremós, fresc, equilibrat, que va tancar la nit amb la mateixa delicadesa amb què havia començat. A cada plat es feia un silenci intens. La gent tastava amb calma, cullerada rere cullerada. Algú fins i tot demanava repetir.
El més divertit va ser provar cada plat amb totes les anyades per veure amb quina maridava millor. Aquí és on el tast vertical es converteix en conversa, en debat espontani, en complicitat entre taules.
Quan semblava que la nit arribava al final, l’equip del restaurant Agustí Pastisser va aparèixer amb un pastís dels 10 anys. Un gest inesperat que va emocionar al Joan i en Martí. I en aquell moment vam entendre que darrere cada ampolla hi ha persones, amistat i molta feina compartida.
Aquest acte forma part del calendari de celebració dels 10 anys de Ladiferenta, un projecte arrelat al Bages que demostra que el vi és cultura i comunitat dins la DO Pla de Bages. Des de Slow Turisme, ens sentim afortunats de seguir impulsant experiències que connecten persones, territori i emocions.
Gràcies a totes les persones que vau omplir el restaurant i vau fer possible aquesta vetllada. Si hi vau ser, ens encantaria que ens deixéssiu la vostra ressenya: Deixa la teva opinió aquí
Si compartiu fotos o records, etiqueteu-nos a Instagram a @slow_turisme @ladiferenta i @agustipastisser I si voleu estar al dia de les pròximes experiències, podeu unir-vos a la comunitat de WhatsApp: Uneix-te aquí
Aquest 2026 encara ens esperen més tastos verticals, un per cada vi que elabora Ladiferenta. Si aquesta nit va ser així… el que vindrà promet.
Un vespre d’hivern, aromes de forn i copes que expliquen històries
El 29 de gener, just el dia abans del Dia Internacional del Croissant, el celler es va omplir d’aquella olor que només tenen les coses fetes amb temps. A fora feia fred. A dins, hi havia ganes de compartir. Així vam viure una nova experiència d’enoturisme al del Bages, envoltats de vinyes de la DO Pla de Bages.
La primera mossegada va marcar el to del vespre. El croissant de pernil dolç amb formatge, suau i reconfortant, va obrir el tast. Tot seguit, la xistorra va aportar caràcter, i el de festucs, una textura delicada que convidava a parar atenció. Com a sorpresa final, va aparèixer el de crema catalana, que ens va arrencar més d’un somriure còmplice.
Cada peça tenia la seva copa. El RAW Mandó va sorprendre per la seva franquesa, directa i viva. La Llobeta va acompanyar amb elegància els sabors més intensos. Amb el VFQ El Singular blanc, vam fer una pausa especial: abans de tastar-lo, vam veure el vídeo del celler. A la pantalla es respirava la passió i l’estima amb què es fa aquest vi guardonat. Mirar les vinyes, les mans treballant, els silencis del procés… va fer que la primera glopada tingués encara més sentit.
Les preguntes no es van fer esperar. Què vol dir exactament VFQ? Com s’elabora un ancestral? Josep Maria, amb aquella manera seva d’explicar que enganxa, va respondre cada dubte amb calma i entusiasme. No era només un tast; era entendre el perquè de cada ampolla.
Quan va arribar el croissant de crema catalana, vam obrir la Mandona, l’ancestral de mandó del celler. Les bombolles fines, el gest de servir-la amb cura, el brindis compartit… tot tenia un punt de celebració tranquil·la, d’aquelles que no necessiten grans discursos.
El joc final va posar el toc lúdic a la vetllada. Una berlina i una xeringa per injectar-hi vi ranci del primer Picapoll que el celler va elaborar fa gairebé 30 anys, o bé vi bullit, un vi centenari carregat de memòria. Riures, proves, comparacions… però sobretot curiositat. La gent no només tastava: aprenia, preguntava, descobria.
En aquell ambient proper, entre croissants artesanals de Cal Girona i els vins del Celler Collbaix, l’enoturisme es feia real. Sense presses. Amb conversa. Amb aquella sensació que estàs vivint alguna cosa que no es repeteix igual dues vegades.
Quan vam sortir, el fred encara hi era. Però el grup marxava amb aquella escalfor que deixen les experiències compartides, les que connecten producte local, territori i persones. El Bages té aquesta manera discreta de quedar-se dins teu.
Si comparteixes fotos o records, etiqueta’ns a Instagram a @slow_turisme @collbaix @calgironamanresa i continua formant part d’aquesta comunitat que creix al voltant del vi i el territori.
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com ara galetes per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. Donar el consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament determinades característiques i funcions.
Funcional
Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer el seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
