Steak tàrtar i vins amb ànima al Pla de Bages
Una d’aquelles activitats que comencen amb curiositat i acaben amb ganes de repetir
El passat dijous 19 de març ens vam trobar al Centre Enoturístic Pla de Bages de Navàs, amb aquella sensació que passarien coses maques. Copes a taula, ampolles a punt i ganes de començar. Per nosaltres també era un dia especial: era la primera vegada que fèiem un maridatge amb steak tàrtars i també el primer tast amb el Joan del Celler Sanmartí com a protagonista.
La nit va arrencar amb un debat tan senzill com divertit: què és exactament un steak tàrtar? I sobretot… un tàrtar de salmó hi entra o no hi entra? La conversa va fer riure tothom des del primer moment, i al final la resposta la vam donar a taula: sí, l’hi vam incloure, i ben inclòs.
L’Agustí de Cal Fusteret ens va presentar els tàrtars amb aquella manera de fer que barreja ofici i bon humor. Ens va explicar alguns ingredients, però no tots. Alguns, va dir, millor que continuessin sent secret… perquè si no ens ho explicava tot i després ens hauria de matar. Dit així, amb aquell punt de pel·lícula i somriure còmplice, la sala ja es va posar del tot dins del joc.
El primer tast va ser el tàrtar de salmó, fresc i fi, maridat amb el Saltamarges blanc 2021, un macabeu jove molt net i directe, amb aquella frescor que acompanya sense molestar i que et deixa la boca preparada per seguir. Va ser una entrada elegant i sorprenent, d’aquelles que fan callar uns segons perquè tothom vol acabar d’entendre què acaba de passar.
Tot seguit va arribar el primer steak tàrtar de vedella, més suau, delicat i amb una pista amagada que va costar d’endevinar: la poma. Aquell punt discret li donava frescor i el feia diferent. El vam maridar amb el Saltamarges negre, una garnatxa amable però amb caràcter, amb fruita vermella i aquell toc una mica més profund que acompanya molt bé sense tapar el plat
Per acabar, va arribar el tàrtar més intens de la nit. Més profund, amb més caràcter i pensat per aguantar un vi amb més cos. I aquí va entrar el 1018, un vi que ja des de l’olor t’avisa que passarà alguna cosa. Garnatxa i sumoll que juguen junts: una aporta volum i calidesa, l’altra tensió i frescor. A la boca és d’aquells vins que omplen però no pesen, amb fruita madura, un punt mineral i aquell equilibri que et fa tornar-hi una altra vegada.

Mentrestant, el Joan Sanmartí ens anava explicant el seu projecte amb aquella calma que s’agraeix. Sense discursos forçats, parlant del celler, de la feina a la vinya i dels seus vins de la DO Pla de Bages des de l’experiència real. Va ser bonic veure com el grup l’escoltava, preguntava i s’hi connectava. Quan qui t’explica el vi és qui el treballa, tot pren un altre sentit.
Fer-ho al Centre Enoturístic Pla de Bages també hi va jugar a favor. Estar envoltats de la història del vi al Bages, amb aquell espai que ja et situa i et recorda d’on venim, va donar encara més força a la proposta. No era només un tast. Era una manera de viure l’enoturisme des d’un lloc proper, compartit i sense presses.
Aquesta primera prova ens confirma que anem per bon camí. Ha estat una d’aquelles experiències que segur que repetirem i que també millorarem, perquè això també forma part de la filosofia Slow Turisme: fer, escoltar, ajustar i tornar-hi. Sense córrer, però amb ganes.
Si vols veure com va anar, aquí tens la galeria de fotos: Clica per veure les imatges.
Gràcies a totes les persones que vau venir, al Joan del Celler Sanmartí, a l’Agustí de Cal Fusteret i a tothom qui va fer possible aquesta nit tan especial.
Si vas venir, ens ajudarà molt que ens deixis una ressenya aquí: clica per fer una ressenya.
I si comparteixes fotos o records de la vetllada, ens farà il·lusió que ens etiquetis a @slow_turisme, @celler_sanmarti, @cal_fusteret i @ajuntamentnavas.
Ja pensem en una pròxima edició. I vist com va anar aquesta primera, tenim la sensació que encara ens donarà moltes alegries.
