Un vespre d’hivern, aromes de forn i copes que expliquen històries

El 29 de gener, just el dia abans del Dia Internacional del Croissant, el celler es va omplir d’aquella olor que només tenen les coses fetes amb temps. A fora feia fred. A dins, hi havia ganes de compartir. Així vam viure una nova experiència d’enoturisme al del Bages, envoltats de vinyes de la DO Pla de Bages.

La primera mossegada va marcar el to del vespre. El croissant de pernil dolç amb formatge, suau i reconfortant, va obrir el tast. Tot seguit, la xistorra va aportar caràcter, i el de festucs, una textura delicada que convidava a parar atenció. Com a sorpresa final, va aparèixer el de crema catalana, que ens va arrencar més d’un somriure còmplice.

Cada peça tenia la seva copa. El RAW Mandó va sorprendre per la seva franquesa, directa i viva. La Llobeta va acompanyar amb elegància els sabors més intensos. Amb el VFQ El Singular blanc, vam fer una pausa especial: abans de tastar-lo, vam veure el vídeo del celler. A la pantalla es respirava la passió i l’estima amb què es fa aquest vi guardonat. Mirar les vinyes, les mans treballant, els silencis del procés… va fer que la primera glopada tingués encara més sentit.

Les preguntes no es van fer esperar. Què vol dir exactament VFQ? Com s’elabora un ancestral? Josep Maria, amb aquella manera seva d’explicar que enganxa, va respondre cada dubte amb calma i entusiasme. No era només un tast; era entendre el perquè de cada ampolla.

Quan va arribar el croissant de crema catalana, vam obrir la Mandona, l’ancestral de mandó del celler. Les bombolles fines, el gest de servir-la amb cura, el brindis compartit… tot tenia un punt de celebració tranquil·la, d’aquelles que no necessiten grans discursos.

El joc final va posar el toc lúdic a la vetllada. Una berlina i una xeringa per injectar-hi vi ranci del primer Picapoll que el celler va elaborar fa gairebé 30 anys, o bé vi bullit, un vi centenari carregat de memòria. Riures, proves, comparacions… però sobretot curiositat. La gent no només tastava: aprenia, preguntava, descobria.

En aquell ambient proper, entre croissants artesanals de Cal Girona i els vins del Celler Collbaix, l’enoturisme es feia real. Sense presses. Amb conversa. Amb aquella sensació que estàs vivint alguna cosa que no es repeteix igual dues vegades.

Quan vam sortir, el fred encara hi era. Però el grup marxava amb aquella escalfor que deixen les experiències compartides, les que connecten producte local, territori i persones. El Bages té aquesta manera discreta de quedar-se dins teu.

Pots reviure el vespre a la galeria de fotos: veure imatges de l’experiència.

Gràcies a tots els qui ho vau fer possible, per la confiança i per les preguntes que van enriquir la conversa.

Si hi vas ser, ens ajudarà molt la teva opinió: deixa la teva ressenya aquí.

Si comparteixes fotos o records, etiqueta’ns a Instagram a @slow_turisme @collbaix @calgironamanresa i continua formant part d’aquesta comunitat que creix al voltant del vi i el territori.