Una experiència a mida per descobrir el patrimoni vinícola del Bages amb calma
Aquesta Setmana Santa vam tenir el plaer d’acompanyar un grup vingut del País Valencià que havia escollit el Bages per passar uns dies i descobrir una part del nostre territori. Tenien ganes de conèixer les tines del Flequer, però d’entrada els passava una cosa ben habitual: no sabien diferenciar què era una tina i què era una barraca.
I precisament aquí és on comença la màgia d’aquesta visita. Perquè quan camines entre aquestes construccions de pedra seca i entens per a què servien, tot pren una altra dimensió. A poc a poc, van anar descobrint no només com funcionava aquest sistema únic d’elaboració de vi a peu de vinya, sinó també la magnitud del passat vitivinícola del Bages.
Veure aquestes construccions en directe ajuda a entendre l’esforç immens que hi havia darrere del cultiu de la vinya al segle XIX i per què aquest paisatge cultural té avui un valor tan especial. També permet entendre millor el reconeixement de la pedra seca com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, perquè darrere de cada marge, cada barraca i cada tina hi ha coneixement, ofici i memòria pagesa.
En aquesta ocasió, es tractava d’una visita privada i ens vam adaptar al que el grup buscava. La seva intenció no era caminar molta estona ni fer tota la ruta sobre la marxa, sinó gaudir de l’espai, entendre’l bé i fer una descoberta tranquil·la. Per això vam plantejar una experiència a mida, visitant els dos primers conjunts i reservant el segon per acabar-hi amb un bon esmorzar.
Durant la visita vam recórrer:
Tines del Bleda, un dels conjunts que permet començar a entendre molt bé la relació entre tines, barraques i treball de la vinya, i observar de prop com aquestes construccions s’integren dins el paisatge.
Tines de les Tosques, un conjunt amb molta força visual, on la pedra seca pren protagonisme i ajuda a imaginar com devia ser aquest entorn quan la vinya ocupava bona part del territori.
Les que vam deixar per a una propera ocasió van ser les Tines de l’Escudelleta, espectaculars i considerades el conjunt de tines més gran del món, i les Tines d’en Ricardo, que són també un gran testimoni de l’esforç agrícola del segle XIX.
Al segon conjunt ens hi esperava l’esmorzar, un d’aquells moments que ajuden a acabar d’arrodonir l’experiència i que conviden a compartir el territori també a través del gust.
L’esmorzar va comptar amb una selecció de productes de proximitat i qualitat:
Embotits de Cal Fusteret
Formatges de La Cabreria
Oli Migjorn
Sal de la Muntanya de Sal de Cardona
Pa de massa mare de l’obrador Fet de Farina
Una proposta senzilla, bona i coherent amb la manera de fer de Slow Turisme: descobrir el territori sense presses, amb autenticitat i posant en valor el que tenim a prop.
Aquest tipus de sortides ens agraden especialment perquè ens permeten oferir visites privades adaptades a cada grup. Hi ha qui vol caminar més, qui prefereix una ruta més curta, qui vol aprofundir en la història, qui busca sobretot gaudir del paisatge o qui vol completar l’experiència amb un esmorzar o un tast. I nosaltres ens hi adaptem perquè cada visita tingui sentit per a qui la viu.
Perquè al final no es tracta només de visitar unes tines, sinó de comprendre què expliquen, d’imaginar el que va significar la vinya en aquest territori i de descobrir el Bages d’una manera propera, amena i memorable.
Des de Slow Turisme volem agrair la confiança d’aquest grup valencià, que va voler descobrir amb nosaltres una part tan singular del nostre patrimoni. Esperem retrobar-los ben aviat per continuar la ruta i arribar, la propera vegada, fins a les Tines de l’Escudelleta i les Tines d’en Ricardo.