Un tast on els maridatges van deixar de ser una resposta tancada i es van convertir en conversa
Divendres 25 de setembre ens vam trobar al Centre Enoturístic del Pla de Bages de Navàs amb una idea molt senzilla: conèixer millor els vins d’Entrebosc escoltant una de les persones que hi ha al darrere. Ens hi va acompanyar Enric Forn, un dels germans que impulsen aquest projecte familiar de Mas Pubill, a la vall de Grevalosa.
La primera copa va servir de benvinguda: Grevalet Blanc, 100% picapoll blanc. I, a partir d’aquí, els vins i els pintxos van anar apareixent sense necessitat d’explicar-ho tot de cop. Cada copa obria una història nova i donava peu a l’Enric per parlar del projecte, de la vinya i de la manera d’entendre els vins d’Entrebosc.
Durant el tast van arribar el Grevalet Negre, el Boixa Brisat de picapoll i un dels vins que més curiositat va despertar: el nou Boixa Negre, 80% mandó i 20% cabernet. El vi acabava de sortir amb la seva nova etiqueta i vam tenir el privilegi de ser dels primers grups a poder-lo tastar.
Però si alguna cosa ens agrada dels maridatges és que no sempre cal fer cas del guió. Els pintxos preparats pel Genís de Cal Fusteret van donar molt joc i la truita de patates va ser una de les grans protagonistes de la nit. Va fer salivar més d’un abans fins i tot de tastar-la.
I aleshores va començar el joc. Què passava si canviàvem el maridatge? Boixa Negre amb la truita o amb l’steak tàrtar? Les copes van començar a moure’s, cadascú hi deia la seva i el maridatge va deixar de ser una combinació que havíem decidit nosaltres per convertir-se en una conversa entre tots. Justament aquí és on un tast es posa interessant: quan no cal trobar una única resposta correcta.
També hi va haver un element molt més discret que es va guanyar el seu lloc: el pa. Era de l’obrador Fet de Farina, de Sant Fruitós de Bages, i va quedar clar que en un maridatge el pa no és simplement allò que posem sota un pintxo. Un bon pa suma molt; un de dolent pot arribar a espatllar una combinació. A vegades parlem molt del vi i del producte que hi posem al damunt i ens oblidem d’aquesta tercera peça.
Entremig, l’Enric va anar explicant Entrebosc. I el projecte va entusiasmar els participants gairebé tant com els vins. Escoltar qui treballa les vinyes permet entendre molt millor què tenim a la copa i també fa venir ganes d’anar una mica més enllà. En aquest cas, fins a Mas Pubill, a Castellfollit del Boix. Si després d’aquest tast ens pregunteu si val la pena visitar Entrebosc, la resposta és fàcil: és un d’aquells cellers que guanyen encara més quan els coneixes sobre el terreny.
Com acostumem a fer, vam acabar amb la foto de grup. Però aquesta vegada la conversa encara ens va deixar una última idea sobre la taula: un nou maridatge que potser algun dia haurem de posar a prova.
Tindrem ous per fer-lo?
Ja ho veurem.
I si no vau poder venir a Navàs i us heu quedat amb ganes de tastar els vins d’Entrebosc, aquest cap de setmana els podreu tornar a trobar en el marc de la Festa de la Verema del Bages, a Artés, una de les grans cites anuals amb els cellers i els vins de la DO Pla de Bages.
Gràcies a l’Enric i a tot l’equip d’Entrebosc per compartir el projecte amb nosaltres; al Genís i Cal Fusteret pels pintxos; a Fet de Farina pel pa; a l’Ajuntament de Nàvas amb el Centre Enoturístic del Pla de Bages per acollir-nos, i sobretot a totes les persones que vau venir, vau tastar, vau preguntar i us vau atrevir a canviar les copes de lloc.
Podeu veure totes les fotografies del maridatge en aquesta galeria. Si en compartiu alguna a les xarxes, ens podeu etiquetar a @slow_turisme.
I si us ve de gust explicar com vau viure l’activitat, ens ajuda molt que ens deixeu una ressenya a Google. P