Del cim del Collbaix a una nit de vins, música i amistat entre vinyes

El passat 30 de maig el Celler Collbaix va celebrar el primer dels actes dels seus 20 anys amb una jornada que va reunir moltes de les coses que han definit el projecte durant aquestes dues dècades: paisatge, vinya, vi, amistats i ganes de compartir. La tarda va començar amb calor, d’aquelles que anuncien l’arribada de l’estiu, mentre els participants es reunien al celler preparats per enfilar el camí cap al cim del Collbaix.

La pujada es va fer sense presses, entre converses i alguna parada per observar el paisatge. A mesura que guanyàvem alçada, les vistes sobre el Bages s’anaven obrint i l’esforç quedava compensat per un entorn que mai deixa indiferent. A dalt ens esperava en Josep Maria, amfitrió i ànima del projecte, amb dues ampolles molt especials preparades per explicar una part de la història del celler.

El tast va girar al voltant dels dos vins més emblemàtics de Collbaix: el Singular Blanc i el Singular Negre, els VFQ- vins de finca qualificada- del celler. Mentre les copes s’omplien, les explicacions anaven molt més enllà de les característiques del vi. Es parlava de la finca, de la feina a la vinya, dels anys difícils i dels moments que han marcat aquests vint anys de trajectòria. Molts participants comentaven que tastar aquells vins als peus d’on neixen i Montserrat de fons ajudava a entendre’ls d’una manera completament diferent.

Per acompanyar el tast, unes nous de la finca i secallona van completar un maridatge senzill però molt coherent amb l’esperit de la tarda.  Producte, territori i conversa. Una fórmula que sovint funciona millor que qualsevol gran escenografia.

Quan el sol va començar a baixar i les ombres s’allargaven, va arribar el moment musical. Els 2 Místiks van començar una sessió que va arrencar de manera tranquil·la i que, a poc a poc, va anar pujant d’intensitat. Des del cim, amb la música de fons i el paisatge que s’estenia fins a Montserrat, la sensació era estranya i alhora molt agradable: semblava que durant unes hores haguéssim quedat desconnectats del món.

Costava marxar d’allà dalt. Tant els participants com l’organització coincidien que l’esforç de pujar equips, vins i material fins al cim havia valgut la pena. Però encara quedava molta celebració per davant i era moment de tornar al celler.

A baix, l’esplanada de Collbaix ja començava a omplir-se de vida. La benvinguda va arribar amb una copa de La Mandona, mentre els assistents s’anaven retrobant i descobrint els diferents espais preparats per a la festa.

La proposta gastronòmica va anar a càrrec de l’Agustí Pastisser i el seu equip. Els participants van poder anar degustant els diferents platets preparats per a l’ocasió mentre compartien taula, conversa i copes de vi. Era una d’aquelles nits en què costa distingir on acaba l’activitat i comença la trobada entre amics.

Durant tota aquesta primera part de la nit, el DJ Valero va anar marcant el ritme amb una selecció musical que encaixava perfectament amb l’ambient que es respirava a l’esplanada. A poc a poc, les llums es van encendre, les copes es van tornar a omplir i les converses es van allargar més del previst.

El següent moment destacat va arribar amb l’actuació de Mei i Caiena. El duet va aconseguir que molta gent deixés la cadira i s’acostés a l’escenari. Alguns van començar picant de mans, altres cantaven les cançons i no van faltar els que es van animar a ballar. Va ser un dels moments més participatius de la nit i un dels que més comentaris va generar entre els assistents.

Quan el concert va acabar, el DJ Valero va reprendre la sessió i la celebració va continuar fins passada la mitjanit. Ningú semblava tenir pressa per marxar. Potser perquè la combinació de vins, música, gastronomia i paisatge havia funcionat especialment bé. O potser perquè vint anys de trajectòria mereixien una celebració a l’alçada.

Des de Slow Turisme ens sentim molt agraïts d’haver pogut col·laborar en aquesta celebració. Activitats com aquesta reforcen la idea que l’enoturisme és molt més que un tast de vins. És una manera de descobrir el territori, conèixer les persones que hi ha darrere dels projectes i crear experiències amb sentit. Experiències al Bages que connecten paisatge, cultura, gastronomia i la feina dels productors de la DO Pla de Bages.

Gràcies al Celler Collbaix per la confiança, a tots els col·laboradors que ho van fer possible i, sobretot, a totes les persones que vau decidir compartir aquesta tarda i nit amb nosaltres.

📸 Podeu veure totes les fotografies de l’activitat aquí:
ENLLAÇ_GALERIA_FOTOS

Si vau gaudir de l’experiència, ens ajudaria molt que ens deixéssiu una ressenya:
https://g.page/r/CfJIr9JvIVOXEAE/review

Si compartiu imatges a Instagram, ens farà il·lusió que etiqueteu @slow_turisme, @collbaix i la resta de participants de la jornada.

I si aquesta vegada no vau poder venir, tranquils. Ja estem treballant en noves experiències d’enoturisme al Bages que ens permetran continuar descobrint cellers, paisatges i històries que val la pena compartir.