Un tast per entendre com canvia una varietat que encara ens està ensenyant coses
Dissabte 3 d’octubre vam començar el matí a l’Espai Tines de la Casa-Museu d’Artés amb una pregunta molt senzilla: què passa amb el mandó des que és raïm fins que acaba convertit en vi? El Laboratori del Mandó, dins la 31a Festa de la Verema del Bages, ens permetia respondre-la tastant, comparant i, sobretot, preguntant.
Sobre les estovalles que havíem preparat expressament per a l’activitat hi havia diferents moments d’un mateix procés. Primer, el raïm recollit el 27 d’agost a la vinya experimental de la Torre Lluvià. Al costat, raïm del Celler Sanmartí, collit el 23 de setembre. Mateixa varietat, però dos moments de maduració molt diferents per començar a mirar, tocar i tastar abans fins i tot de parlar de vi.
Després vam passar al most del Celler Entrebosc, extret del dipòsit el 14 de setembre a partir de raïm veremat el dia anterior. Va ser una de les sorpreses del matí. La seva dolçor i aquell gust que més d’un va associar directament a una piruleta van fer que els gots desapareguessin ràpidament.
I d’aquí vam passar al vi encara en construcció, amb dues mostres extretes directament del dipòsit el 2 d’octubre, tot just el dia abans del tast. Una era del Celler Collbaix El Molí i l’altra del Celler Solergibert. Va ser precisament aquesta segona la que més ens va sorprendre: un mandó d’un color molt més fosc del que estàvem acostumats a veure. Una bona mostra que, amb aquesta varietat, encara hi ha molt per observar, comparar i aprendre.
Va ser un d’aquells moments que expliquen bé el sentit del laboratori. No es tractava de donar una lliçó tancada sobre el mandó, sinó justament del contrari: mirar, comparar i continuar aprenent. La varietat s’ha recuperat després d’anys de poca presència i, a mesura que els cellers la treballen i l’entenen millor, també apareixen noves preguntes. Aquell color tan intens en va provocar unes quantes al voltant de la taula.
A última hora encara hi vam afegir una altra peça al tast que inicialment no estava prevista: el Mandó rosat del Celler Solergibert. Un vi ja acabat que ens permetia veure una altra interpretació de la varietat i ampliar encara més la comparació de colors, aromes i estils.
El recorregut va acabar, així, amb tres vins ja elaborats: el RAW Mandó de Collbaix, el Mandó de Solergibert i aquest Mandó rosat de Solergibert incorporat a última hora. Arribar-hi després d’haver tastat el raïm, el most i els dos vins encara en construcció directament del dipòsit feia que les copes finals es miressin d’una altra manera. En pocs passos havíem pogut seguir bona part de l’evolució del mandó, des del fruit fins a interpretacions ja acabades i molt diferents entre elles.
I entremig de tanta comparació calia fer el que toca un matí de Festa de la Verema: seure i esmorzar bé. La taula es va convertir gairebé en una petita fotografia gastronòmica del Bages, amb productes i elaboradors que coneixem de prop.
Hi havia els formatges de Formatges Gavarresa, elaborats a Artés; la llonganissa de Cal Fusteret, de Sant Fruitós de Bages; oli de Les Arnaules; tomàquets del Celler Cooperatiu d’Artés; i el pa de l’obrador Fet de Farina, de Sant Fruitós de Bages. Un pa de massa mare, amb 30 hores de fermentació i farina molta a la pedra.
Els ous també tenien història. Eren d’Els Ous de l’Oriol, el projecte d’Oriol Comallonga a Cabrianes, dedicat a la producció d’ous ecològics. A més, l’Oriol és germà dels responsables de Fet de Farina, de manera que pa i ous acabaven trobant-se a la mateixa taula. Amb aquests ous es va preparar una bona truita de patates, que ja deixava clar que aquell matí aniríem força més enllà d’un simple tast de vi.
L’esmorzar de forquilla es va completar amb botifarres ecològiques de Cal Fusteret, fetes aquell mateix matí i cuinades a la brasa, acompanyades de cigrons. Durant una estona, entre copes, plats que anaven passant i preguntes sobre el mandó, la teoria va deixar pas a una conversa molt més espontània al voltant de la taula.
I encara quedava el final dolç: coca de forner de Fet de Farina amb una mica de vi bullit del Celler Mond Obert. Una excusa perfecta per explicar també com s’elabora aquest producte tradicional abans d’acabar, ara sí, amb uns cafès.
El millor del matí, però, van ser les preguntes. Sobre els colors, la maduració, els aromes, les maneres d’elaborar i fins on pot arribar aquesta varietat. El mandó havia estat l’excusa per tastar, però sobretot per conversar i entendre que encara hi ha moltes coses per descobrir al seu voltant.
I hi va haver una imatge que ens va fer especial gràcia. Encara no havíem sortit de l’Espai Tines que, a dalt, a la plaça, alguns productors de la DO Pla de Bages ja comentaven el tast. Especialment aquell mandó tan fosc que havíem tastat directament del dipòsit. El laboratori s’havia acabat a la taula, però la conversa continuava fora.
Gràcies a tots els cellers, productors i elaboradors que ens vau ajudar a construir el laboratori i l’esmorzar, i especialment a totes les persones que vau venir disposades a tastar sense saber exactament què trobaríeu a cada copa. Ens vam endur més coneixement, però també unes quantes preguntes noves. I aquesta era precisament la idea.
Podeu veure totes les fotografies del Laboratori del Mandó en aquesta galeria.
Si vau participar i us ve de gust explicar com ho vau viure, ens ajuda molt que deixeu una ressenya a Google. I si compartiu fotografies a xarxes, ens podeu etiquetar a @slow_turisme.
Per estar al dia de les properes activitats, també podeu entrar a la nostra comunitat de WhatsApp de Slow Turisme. Després del que va passar dissabte, tenim bastant clar que aquest laboratori mereix continuar evolucionant.